L'abocador esdevingut Parc Natural
Reportage Periodístic by Gloria Martinez & Adrià Luque
L'abocador esdevingut Parc Natural
Amb l’expansió industrial de finals del S.XX, l’entorn del riu Besòs va sofrir un canvi radical. Abans d’això, el riu havia sigut un paradís natural que connectava Barcelona amb la perifèria, però amb l’aparició d' indústries i fabriques, el riu va patir una degradació molt important. La contaminació de l’aigua va destruir els ecosistemes que existien i tota la fauna i flora van desaparèixer.
Ara, 50 anys i moltes reivindicacions després, el riu Besòs ha tornat a tenir vida. Amb el retorn de diferents espècies i la qualitat de l’aigua, la natura torna a guanyar terreny.
"El riu més contaminat d'Europa"
Des de la confluència del Mogent i el Tenes, al llarg de gairebé 60 km fins al Mar Mediterrani, trobem el riu Besòs, un riu que es caracteritza principalment pel gran canvi sofert al darrer segle. Fa 800 anys, gran part de la zona que ocupa avui en dia la població de Sant Adrià del Besòs, era una zona d'aiguamolls, on el cabal del riu s'estenia i creava diferents ramificacions d'aquest, creant un ecosistema perfecte per a una gran varietat d'animals i plantes, i més endavant serviria principalment com a zona de conreu de cànem. Aquesta relació entre l'ambient natural i els seus residents va durar gairebé fins al segle XX. Amb l'arribada de la industrialització i l'híper-urbanització al voltant del riu, i per tant de la necessitat de desfer-se de grans quantitats de residus, el riu Besòs es va anar convertint en un abocador, una claveguera a cel obert, un lloc on llençar el que ningú volia. Fins al punt en què el skyline que envoltava el riu es definia per les grans xemeneies d'indústries químiques molt contaminants, fent que el riu Besòs en les dècades dels 70 i 80 es convertís en un dels rius més contaminats d'Europa i el més contaminant a la península.
Com bé recorda el Pere Gusi, l'aspecte i l'olor desagradable que desprenia el riu, juntament amb les riuades, que caracteritzen un riu mediterrani, i que provocaven grans desperfectes en les construccions dels barris obrers a la riba del riu, van fer que la població es mobilitzés per tal que aquesta situació canvies. La primera mostra d'intencions per millorar l'estat del riu va arribar juntament amb la democràcia, per part de la Conselleria de Sanitat de l'Ajuntament el 24 de novembre 1981. La restauració de l'últim tram del parc fluvial, que és del que parlarem, i on és més visible la transformació, va iniciar-se el gener de 1996, ocupa més de nou quilòmetres de riu, i el que s'ha intentat és tornar a la funció que exercia el riu abans que es convertís en una claveguera a cel obert.
En quant als peixos, es pot confirmar que al riu tornen a habitar set espècies diferents de peixos. A més, s’està estudiant la possibilitat de que una nova espècie, la Bermejuela, ja que ha sigut observada en diferents punts del riu però no s’ha trobat una població estructurada i establerta. Els peixos que es poden veure son Anguiles, Bragues, Sardos, Carpes, Lises i peixos Fraile.
REGIDOR PONENT DE MEDI AMBIENT, ECOLOGIA URBANA I PROTECCIÓ ANIMAL DE L'AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE GRAMENET
L'evolució del parc fluvial del Besòs està reconeguda científicament, tenim més de 200 espècies d'ocells a la zona i més de 7 espècies de peixos al riu.
Abans tenien una claveguera a cel obert i ara tenim un espai d'oci on tenim més d'1.000.000 d'usos l'any.
Com a Regidor de Medi Ambient crec que encara ens queden fites importants per a potenciar tot el riu Besòs.
En els pròxims anys tindrem depuradores molt més potents.
Espero que en el futur, continuem amb aquestes inèrcies, (...) on el riu sigui un lloc de trobada comuna.
"La gente le daba la espalda al río, era algo de lo que no se sentían orgullosos y preferían hacer como que no existía" - Pedro Gusi
Socialment aquest canvi ha tingut un impacte molt positiu a la zona de la conca del Besòs i, sobretot, a la zona on es troba el Parc Fluvial encara que ha patit diversos canvis durant els darrers segles. El nom que porta el riu, prové d'una paraula Llatina, "bisaucio", que significa dos- salzes, això és perquè el riu estava envoltat de salzes a banda i banda. Fa molts anys, la zona era un vedat de caça, i estava molt cotitzada per pintors que venien expressament a retratar l'ecosistema del Besòs. A poc a poc, les poblacions de Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona, van anar traient terreny al riu fins a deixar-li un petit espai del qual havia sigut antany.
Durant molts anys el riu va fer la funció de barrera entre les zones de majoria de població obrera, de manera que barris sencers quedaven aïllats uns amb els altres, únicament connectats per ponts. Amb l'extrema contaminació de les aigües, la població vivia d'esquena al riu, tot el contrari del que s'ha intentat aconseguir amb la transformació de l'últim tram, on clarament s'ha convertit en un espai digne d'admirar pels seus ciutadans, els quals poden sentir-se orgullosos de tenir una zona com aquesta en la seva ciutat.
Actualment, Álvaro Rodilla informa que s'estima una quantitat de 350.000 visites l'any i més d'1.000.000 milions d'usos l'any. Els visitants aprofiten les grans esplanades d'herba per a trobar-se i fer activitats lúdiques, com jugar a futbol o fer un pícnic. Està permesa la circulació a peu, bicicleta i altres mitjans que no tinguin motor. A més cada any s'organitza la "Festa del Riu", la "Festa dels Passadors", i altres activitats per a tots els ciutadans.
Això transforma el Parc Fluvial en un lloc de trobada i gaudiment que, com indica en Pere Gusi, fa que tothom estigui orgullós del riu Besòs.
El Parc per a les persones
Pel que fa als peixos, un estudi dut a terme per la Diputació de Barcelona confirma que al riu tornen a habitar set espècies diferents de peixos. A més, en Pere Gusi afirma que s’està estudiant la possibilitat de sumar una nova espècie, la Bermejuela, ja que ha sigut observada en diferents punts del riu però no s’ha trobat una població estructurada i establerta. Els peixos que es poden veure són Anguiles, Bragues, Sardos, Carpes, Lises i peixos Fraile.
A més, ens recorda Pere amb orgull que també es poden trobar amfibis com granotes o salamandres. Mamífers més grans com talps o conills i, fins i tot, porcs senglars que baixen de les muntanyes a la nit.
Es pot parlar per exemple del Bernat Pescaire, una espècie piscívora que s’alimenta dels peixos que viuen a les aigües més properes al mar. O també del Archibebe, que cria a les dunes de les desembocadures.
D’altres espècies d’aus que s’han vist són el Blauet, el Ave Torillo, o el Flamenc. Aquestes són aus molt delicades que només resideixen en hàbits amb bona qualitat mediambiental. Per tant, la seva presència és considerablement positiva.
Finalment, hi viuen algunes aus carronyeres com el Falcó Peregrí o el Agilucho Lagunero, que crien en llocs elevats com les torres elèctriques i que s’alimenten de petits animals.
D’altra banda, hi ha unes 235 espècies d’aus que s’han vist al riu. No totes crien aquí, però la majoria d’elles descansen al riu Besòs i això és significant de què l’entorn del riu és un hàbitat còmode i ben preparat per a ells. Com a data significant, cal destacar que al delta de l'Ebre s’han vist unes 310 espècies d’aus. Això significa que a la desembocadura del Besòs, amb una superfície de 7 hectàrees, s’han vist més de la meitat d'espècies d’aus que es veuen al delta de l'Ebre, el qual té 7000 hectàrees.
El riu Besòs compte amb un avantatge i és que, les aus que fan el recorregut per la línia de la costa, fan una aturada a la desembocadura i li retornen la vida.
D’una banda, podem parlar de l'existència d’unes 350 espècies diferents de flora que són essencials per a dur a terme la depuració, de manera natural, de l’aigua. S’ha de destacar l’aparició d’arbres de manera natural i la re-aparició de les canyes, una planta molt buscada a finals dels anys 80 i que fa uns 300 anys que està a la península.
La millora de la qualitat de l’aigua ha significat la recuperació d’algunes espècies animals i d’algunes plantes que no s’observaven des de feia anys. Així, el riu ha recuperat i està recuperant el seu estat original.
La natura torna al Besòs
Parc Natural
Abocador
President de la Plataforma Ciutadana per a la recuperació del Tram Final del riu Besòs
El río estuvo considerado "una cloaca a cielo abierto". Hubo gente que propuso tapiarlo, hacer como sí no existiera, hacerlo desaparecer. Una locura.
En naturaleza, lo primero es cuestión de observar. Sí observas, lo aprendes y lo estimas. Sí lo estimas y lo respetas, haces entenderlo a los demás para que lo respeten.
Es un espacio lúdico y de entretenimiento y la gente lo disfruta. Es una gran plaza de encuentro. Además, es gratis, no te cuesta nada. El mero hecho de ser un lugar de paseo, encuentro, disfrutes, etc. Ya demuestra que la recuperación del río se ha hecho efectiva y que la lucha ha merecido la pena.